Vell Urgell

L'estat actual de les tecnologies de matar no permet guerres entre països rics, però això no vol dir que l'eterna guerra d'extermini entre grups d'interessos i entre ideologies hagi parat, no ho farà mai.

Per tant, primer hem de veure quin paper tenim els catalans i la ideologia que vol la nostra conservació -lo catalanisme- actualment.

Comencem per identificar els nostres grups o ideologies enemigues:

- Espanyolisme assimilador
- Relativisme
- Antinacionalisme

- Estat espanyol
- Grups espanyolistes

- Maremàgnum socialista, internacionalista, d'extrema esquerra, anarquista, etc. En general ens causen o volen causar mal, intencionadament o per uns plantejaments càndids i equivocats. Hi han excepcions. La seva enorme diversitat en fa impossible un anàlisi complet i mencionar-ne totes les excepcions que reclamaran recalcar els que per haver dit aquesta categoria em saltaran al coll. Què hi farem.

Punt dos. Per quins punts els grups organitzats i les ideologies s'ataquen avui en dia:

- Guerra econòmica: Alentir el creixement o la riquesa de l'enemic és molt important per evitar que compri voluntats, generi propaganda, financi partits i campanyes electorals o pugui dedicar part del benefici a la seva cohesió interna (mecenatge aplicat a l'escala de valors o a la creació de prestigi propi, per exemple en l'art). Els instruments de sobirania econòmica de l'enemic són un objectiu a abatre o prohibir, per evitar que coordini esforços (sinèrgies) i augmenti el seu poder. Per això Catalunya no té capacitat per fixar un impost màxim del 10% dels guanys anuals i tindre un creixement del 10% sostingut. Que pot ser ecològic, per exemple al sector financer o de l'investigació.

- Guerra cultural: Un grup on totes les ments estiguin en fase a l'hora de defensar-se i treballar només pot ser destruït amb una guerra d'extermini. Per això el relativisme és l'arma més mortal en una època on no es poden censurar les idees que fan mal a la societat. Estic parlant de VALORS. I quins valors cohesionen la societat? Una llista només d'exposició: "cal morir per defensar la terra", "cal valorar l'estudi i el treball, o sigui, l'esforç", "la família realitza la persona", "cal obeir als pares", "cal complir les lleis", "cal ser educat", "cal ser ètnics", "cal ser optimista, però no pas somiador, sinó constant i ardent",... Quin benefici dóna a l'enemic atacar aquests valors? Un país de pacifistes és fàcil d'envair i si cal exterminar; un país d'hedonistes quedarà enrere econòmicament i sobretot tecnològicament, i la tecnologia és una de les claus de la supervivència, abans física, ara econòmica; un país de gent que menyspreï tindre fills o els estalviï estarà envellit, sense empenta, amb problemes pressupostaris i en extinció parcial o eutanàsia a llarg plaç, o en substitució si té colònies alienes a dintre amb un índex de fertilitat més gran; un país de marrecs desobedients no permet la transmissió de l'etnicitat ni d'una escala de valors forta, per tant es debilita i multiplica tots els problemes que ara estem veient; un país de delinqüents, excepte si trenca lleis dissenyades pels ocupants per a fer-los mal, desfà la cosa pública i crea problemes de delinqüència, estancament econòmic i pessimisme; un país de mal educats a part de donar molt pel sac fa que calgui augmentar impostos o pagar serveis privats per arreglar els desastres dels "incívics" d'una banda, de l'altra la cosa pot derivar en una desautorització de qualsevol que exigeixi el compliment de l'escala de valors; un país de gent que adopta qualsevol moda forana és qüestió de temps que es fongui literalment; i per acabar un país de pessimistes i derrotats morals té dinou dits dels peus a la tomba que ell mateix s'ha acabat, aquí cal remarcar la contagiositat del pessimisme, i la responsabilitat personal que tots tenim no només de no estendre'l sinó també de no fer-ho amb altres antivalors (o sigui, lo que he estat dient més amunt).

- Guerra educativa: Un exemple n'és la LOGSE, dissenyada pel PSOE per crear un país d'ignorants i ganduls fàcils de manipular, i que ha tingut un èxit espantós. Tenint en compte que això a segons quins llocs no els calia és probable que pesés bastant la intenció de descohesionar les nacions d'esperit industriós que espanya té retingudes i que no cal mencionar. I els resultats són bons: tant lo VALOR esforç com lo nivell cultural han caigut en picat. L'enemic intentarà mitjançant l'educació atacar lo futur de l'economia, l'etnicitat (això encara ho hem salvat perquè el mètode educatiu no, però els continguts els hem pogut trampejar) i la cohesió del grup i ideologia que vol destruir. I naturalment, en això l'ensenyament d'un concepte viciat de tolerància que es pot traduir com "para el cul sempre i en tot lloc, feixista) i que permet després fer guerra econòmica, cultural, educativa i demogràfica sense que la massa endormiscada es queixi tant.

- Guerra demogràfica: Hi ha una frase que diu "els demòcrates hem de respectar lo que digui la majoria", molt lloable per part d'algú que sigui càndid o idealista, però si veieu que algú amb experiència política o periodística la diu, o ho fa per quedar bé o és un grandíssim cabró. Per què? Doncs perquè una munió de grups organitzats i ideologies contínuament procuren modificar les masses per a ser majoria. Aquí podríem parlar de la legitimitat del catalanisme si és que ho ha de fer algun dia, i jo ho defenso, primer perquè la nostra ideologia és fonamentalment positiva: aconseguir la nostra llibertat, no molestar a ningú més i perfeccionar la nostra societat, aquesta és la nostra base UNIVERSAL. Segon perquè amb les eines de modificació de societats que existeixen actualment o les fas anar o te les fan anar en contra i mors de tan càndid i bo que eres mentre els representants d'una ideologia perversa se'n riuen dels principis que t'han causat la fi i que per cert ells mateixos van estimular-te com a millor manera de matar-te. Llavors, tenim que l'última de les guerres és la demogràfica, i que intenta variar quatre paràmetres: natalitat, mortalitat, immigració i emigració, i de forma doble o triple quan considerem que tenim grups importants no assimilats a dintre de la nostra terra. Per tant és un joc a vuit o dotze bandes, un cop exclosa l'assimilació en qualsevol sentit, que formaria part de la guerra cultural i educativa. Actualment influir sobre la mortalitat no està de moda (encara que les guerres dels Segadors i de Successió i després la civil van fer-nos un bon forat, com l'afusellament de l'1 o el 2% de la població de la Conca de Barberà, i altres coses que no cal parlar-ne), ni tampoc sobre l'emigració. De la natalitat ja n'hem parlat, ara toca la immigració. Immigració dissenyada per l'estat durant lo franquisme i dissenyada també ara pel mateix estat espanyol. Ara em saltaran al coll pensant que en dono la culpa a les masses que van vindre sense veure que algú estava jugant amb la seva vida. Serà el seu problema per veure fantasmes on no n'hi han. La meva crítica va dirigida als immigrants d'esperit de colon. Naturalment que la situació és frustrant i enrabia, però cal distingir entre la ràbia que provoca la situació i la ràbia cap al culpable, que és l'estat assimilador espanyol. Aquí podria parlar de l'estratègia integradora (pacte no escrit pel qual se'ls aprecia i se'ls ofereix compartir en comú la forja del futur de la nació amb energia i il·lusió a canvi d'integració -i personalment considero que és la millor solució- ) però avui no toca. Un cop dit això: l'estratègia de l'estat enemic passa per la guetització dels immigrants (amb la fidel col·laboració de partits traïdors com en lo nostre cas lo PSC, lo PP, C i bona part d'ICV -sí, sí, perquè aquests accepten la llengua, però per la part cultural ja sabem què volen-) fins a tindre dins la terra a assimilar cossos estranys i llavors concedir-los lo vot o esperar una generació per a que així capgirin lo balanç tant demogràfic com polític. Naturalment, els partits traïdors tindran dues cares, la primera es presentarà com els defensors de l'immigrant, la segona impedirà qualsevol assimilació seva, i en promourà la frustració vital i l'enveja cap als nadius. Aquí la guerra educativa hi juga un paper importantíssim. Un sistema pervers per definició com la LOGSE d'una banda crea un lumpen cultural sense cultura de l'esforç, condemnat a ser classe baixa perpètua, de l'altra, les classes mitjanes i altes en fugen com de la pesta cap a l'escola privada, per tant la societat es divideix en dues meitats: nadius benestants i immigrants pobres i desarrelats. Lo resultat és perfecte per a que l'estat ocupant pugui jugar durant dècades o segles amb lo Divideix i Guanyaràs, evitant qualsevol unió del grup dominat, sobretot perquè es reserva el dret de fer la vista grossa i permetre una altra migració massiva quan li convingui, ja sigui per a mantindre la situació o per a un extermini final per sobreeiximent d'immigrants.